Camps de concentració i carreteres aïllades: la maldat i la bondat són relatives

[no des d’un punt de vista moral; sinó relatives al context a l’hora de produir-se]

 

“Hi ha gent bona i gent dolenta”. La maldat i la bondat, l’egoisme o l’altruisme i la solidaritat són característiques intrínseques de les persones, forma part del seu caràcter i la seva manera d’entendre la vida … Segur? La psicologia social ens mostra molts exemples on és el context el millor predictor del comportament dels individus trencant amb algunes intuïcions. L’entorn ens pot fer millors o pitjors, fins extrems que no ens reconeixeríem. Subtilment estem a les seves mans. I és que som animals tan socials!

En aquest curs, la idea de discontinuïtat i poder del context són claus. En aquesta sessió ens fixem en aquest darrer per repassar alguns experiments i reflexions estrets de la psicologia social en relació a un tema tan fonamental com és la solidaritat i l’ajuda.

Comencem amb el famós cas de la Kitty Genovese, una pobra noia que fou assassinada a Nova York a la dècada dels seixanta. El fet va generar una gran commoció especialment per les circumstàncies en que s’havia donat. No es va produir en un carreró aïllat o un solar allunyat, sinó en un lloc on els seus crits demanant ajuda foren sentits per diversos veïns que no li van oferir ajut ni van trucar a la policia en un primer moment. Aquesta fet va fer que en els mitjans es generés un debat sobre la “deshumanització” de les ciutats i la indiferència dels seus habitants cap als altres. Tanmateix, una anàlisi més precisa dels fets el situen dins d’un tipus de fenòmens que la psicologia social ha batejat com efecte espectador (bystander effect): el problema és que tothom pensava que hi havia algú en millor disposició d’ajudar que ell mateix i al final tothom es va desresponsabilitzar. En altres paraules, és possible que en un altre context la Kitty hagués estat socorreguda abans.

Així doncs, no cal centrar-se en el caràcter de la gent, la seva moral o valors per explicar el que va succeir perquè no deixa de ser un resultat fruit, en una part important com a mínim, d’una lògica col·lectiva (el mateix nivell de la intel·ligència col·lectiva).

De fet, ignorar aquesta dimensió portaria, de nou, al nostre “observador marcià” – que ja vam conèixer a la sessió anterior-  a l’error quan li preguntessin sobre on creuria que és més fàcil que algú es pari a ajudar-nos si tenim una averia mecànica del nostre cotxe, en una autopista o carretera molt transitada, o en una petita carretera veïnal? Els seus càlculs de probabilitat serien totalment ineficaços per concloure que, segons el que ens mostra una gran multitud d’experiments de psicologia social, és més fàcil que aquest ajut es produeix allà on hi ha menys persones que potencialment poden oferir ajuda. I tots els “terrícoles” entenem i ens podem imaginar la situació: quan estem rodejats d’altres sempre pensem que hi ha algú en millor posició per ajudar que nosaltres mateixos. L’agregació d’aquests pensaments, però, genera una situació que cap de nosaltres desitgem. Ningú s’ha parat a ajudar…

Amb aquesta lògica, als anys 60 i 70 sobretot, foren molt importants els experiments que mostraven que no només l’ajuda sinó molts altres comportaments, en principi, de naturalesa moral, en realitat han de ser explicats tenint molt present el context, que tant pot influir als individus conscientment (generant un entorn d’incentius i desincentius per fer les coses) com inconscientment. En aquest darrer sentit, i amb l’experiència recent de les grans crueltats desenvolupades durant la Segona Guerra Mundial (d’entrada força inexplicables), van anar desenvolupant-se experiments que mostraven com la submissió a l’autoritat, la desresponsabilització, la conformitat amb el grup, la dissonància cognitiva, etc. actuaven sobre els individus, arribant a produir resultats força inesperats, per a ells mateixos i pels investigadors.

A continuació, trobareu els links dels vídeos vistos i algun altre, on es recullen aquest tipus d’experiències o fets:

Dona colpejada al metro de Roma i la resposta dels vianants:

http://www.youtube.com/watch?v=matq6qlthR0

The smoke filled room study:

http://www.youtube.com/watch?v=KE5YwN4NW5o

L’experiment de Milgram:

http://www.youtube.com/watch?v=iUFN1eX2s6Q

L’experiment de la presó d’Standford:

http://www.prisonexp.org/spanish

https://www.youtube.com/watch?v=760lwYmpXbc

L’Onada: com explicar (i aplicar) el nazisme a estudiants de batxillerat:

https://en.wikipedia.org/wiki/The_Third_Wave_(experiment)

[Text resum de la segona sessió del curs #No som formigues]

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *