UN NOU SISTEMA ELECTORAL PER CATALUNYA

.................

Catalunya no compta amb un sistema electoral propi: els partits polítics no s’hi han posat d’acord en prop de 40 anys. No és estrany: qualsevol canvi sobre l’actual implica potencials pèrdues o guanys en escons per cadascú d’ells. Per això en els països més desenvolupats democràticament el debat sobre la reforma del sistema electoral s’ha obert a la deliberació més enllà dels partits, amb assemblees ciutadanes (British Columbia, Ontario) o comissions d’experts amb propostes consultades en referèndum (Nova Zelanda).

Tot i que els arguments, sovint, han estat subsidiaris dels càlculs cost-benefici, a Catalunya hi ha dues posicions clares: els que voldrien que tots els vots comptin igual i els que diuen que cal que tots els territoris estiguin suficientment representats. Aquesta oposició –que es dona arreu- és especialment flagrant en el cas de Catalunya on la meitat de la població viu a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Ara bé, no és un problema exclusiu català. Sovint la població d’un país no es distribueix uniformement en tot el territori i, per tant, hi ha àrees més poblades que d’altres. Per aconseguir una adequada representació els sistemes electorals estan evolucionant cap a una fórmula coneguda com Sistema Proporcional Mixt (SPM), que busca combinar els dos objectius, com el que s’aplica a Alemanya, Escòcia o Nova Zelanda. Jo en sóc un ferm partidari que s’apliqui a Catalunya.