Embussos, inflació i hipermaternitat: atrapats en el nostre propi parany

Actuar racionalment a nivell individual no sempre significa aconseguir decisions racionals a nivell col·lectiu. Sovint és al contrari. I és que igual que les formigues són capaces de generar intel·ligència col·lectiva sent irracionals, nosaltres som éssers racionals que sovint generem grans irracionalitats col·lectives. Som víctimes i botxins alhora. O, millor, caiem en els nostres propis paranys. I no ens en sortirem sinó comencem a entendre perquè.

 

Per exemple, ningú atrapat en un embús de trànsit podrà dir que no és part de la causa de la irracionalitat col·lectiva que experimenta. Però no són les raons les que fallen. Segurament és perfectament racional intentar apurar al màxim el temps d’oci. Ara bé, si tots coincidim en el mateix horari laboral i tots ens hem d’aturar en les barreres del peatge l’embús és inevitable. En aquest context és inevitable. Si un “observador marcià”, sense el coneixement d’aquest context, pensés que desitgem trobar-nos tots junts, a la mateixa hora i lloc, s’equivocaria perquè estaria inferint del resultat col·lectiu (amb la seva lògica col·lectiva) un raonament individual (una lògica individual). I això sovint no és possible. Tampoc en sentit contrari: no podem inferir que les formigues són éssers racionals a partir d’observar els comportaments agregats d’una gran racionalitat col·lectiva (en tant que resulten uns comportaments òptims per aconseguir els objectius del grup, la supervivència).

En els dos casos, estem davant de sistemes emergents, és a dir, sistemes que presenten unes característiques que no es donen en les seves parts constitutives. Hi ha molts sistemes emergents, per exemple, la consciència: les neurones són inconscients per separat però un nombre n d’elles, connectades, genera una característica (la consciència) que no és pròpia de les parts. Cal que entenguem que, sovint, els sistemes socials poden ser sistemes emergents i que existeix una discontinuïtat entre la lògica individual i la col·lectiva que ens impedeix fer inferències correctes sobre un nivell des de l’altre nivell.

Possiblement el nazisme no és fruit només, ni principalment, de les preferències ideològiques dels ciutadans que van donar suport a aquest règim, com segurament el populisme actual no és el resultat d’un canvi profund en la cultura i l’orientació moral de la gent.

A l’hora d’explicar qualsevol fenomen social cal anar en compte de no caure en fal·làcies fruit, precisament, d’oblidar-nos d’aquesta discontinuïtat essencial. Per exemple, la fal·làcia que qualsevol problema social o polític es resol amb més educació, cultura o informació, sense cap referència al context. Seria com dir que no hi hauria embussos si la gent estigués més informada, o tingués més voluntat de no produir-los. En ambdós casos s’ignora la dimensió sistèmica o de context i com aquesta pot produir coordinacions implícites que tenen poc a veure amb les raons i preferències dels individus. Si tothom preveiés igualment que es pot produir un embús a les vuit del vespre i avancés una hora la seva tornada, possiblement ens trobaríem amb un embús… a les set del vespre.

Si el context no canvia, certs canvis individuals poden tenir molt poc impacte. La gestió del context, o la generació d’un àmbit sistèmic que aprofita millor les virtuts dels individus  és al que apunta el concepte d’ “intel·ligència col·lectiva” (que no té relació directe amb la intel·ligència individual) i de la que depèn que siguem capaços de superar els paranys que tots contribuïm a generar, des d’un embús de trànsit a la inflació (tothom voldria que no pugessin els preus però hi acaba contribuint per no sortir-ne més perjudicat), o la hipermaternitat/paternitat (sovint moltes mares i pares coincideixen que seria millor reduir els nivells de cura intensiva dels infants que es produeixen avui en dia, però se’ns fa difícil canviar-los unilateralment, sense una acció col·lectiva coordinada: si tothom porta el nen a anglès i karate, si tothom li regala un regal, si tothom…).

 

[Text resum de la primera sessió del curs #No som formigues: intel·ligència col·lectiva i cooperació social]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *